Pus sí, sí, són ben bé, ben igualets

Antes del derby y viendo que todo el mundo
lo tiene clarísimo...pues vengo yo,
socio y perico de corazón, y lo caliento...
...cantando:

(a ritmo de Yellow Submarine, The Beatles)
Barcelona sólo Blanquiazul!!sólo Blanquiazul!!sólo Blanquiazul!!
Barcelona sólo Blanquiazul!!sólo Blanquiazul!!sólo Blanquiazul!!

Víc

6 comentarios

[arteaga - 07 de marzo de 2005 - 17:20]

Que aprendan algunos...

http://www.marca.com/edicion/noticia/0,2458,603035,00.html

[2a part...el potencial ataca de nou - 03 de marzo de 2005 - 21:56]

El temps passava i, al 94, un esdeveniment va canviar la vida d'aquest nen d'ulleres: Mundial d'USA. Com que no havia tingut sort amb el fet de jugar a futbol, va decidir passar-se a la teòrica (rollo mourinho) i es va comprar l'àlbum de cromos del Mundial 94. Se'l va empollar i ningú el guanyava en noms de jugadors...
Però la dèria va acabar ben aviat, i l'àlbum de cromos dels USA 94 es va aparcar donant cabuda a les Triple X, Privates i més revistes del cor...
Fins fa poc, aquest nen d'ulleres no sentia la passió pel futbol...però ara, una espurna ha començat a bullir al seu cor...
Si els entrenadors segueixen plantejant els partits com fins ara, plantant l'autocar..aquesta espurna del nen d'ulleres s'apagarà, com la de molts d'altres...
i això no volem que passi, oi? Si més no, feu-ho pel futbol.
El que marca gols per l'escaire.

[un potencial admirador del joc de pilota - 03 de marzo de 2005 - 21:55]

Durant 12 anys de la meva vida el futbol formava part d'una diversió desconeguda.
La meva infància, marcada per les ulleres em van convertir en un ésser més preocupat per la literatura infantil (és a dir qualsevol cosa editada per "vaixell de vapor"), que pel futbol.
Si més no, uns servidor va intentar esforçar-se per jugar amb la resta de companys (obligat per pressions escolars), però els esforços van ésser inútils ja que el petit d'ulleres no era gaire bo i, per tant era l'últim de ser triat. allò era dur, molt dur. Quan et veies envoltat de companys, en una d'aquelles fredes parets de marbre, protegida per les columnes immenses del pati, i veies com els jefazos de la classe anaven escollint un rera l'altre -fins i tot les noies!- fins que només quedaves tu, només senties el desig de poder marcar el gol de la victòria i, d'aquesta manera, deixar de banda la posició de "nerd". Però aquest gol mai va arribar...

[un cule - 03 de marzo de 2005 - 00:52]

lo que es pa reir es el equipo que saco el lotina... pa la championsn,nen!

[vic dijo (el anónimo anterior) - 02 de marzo de 2005 - 13:50]

[Anónimo - 02 de marzo de 2005 - 13:46]

sí, sí, sí 17 años esperando puntuar,
y serán 24 sin ganar,
pero les escuece,
vaya si escuece(pica y quema),
no ganar contra diez y sin la columna vertebral
("Poche"-Iván-Raúl)...
Al fin un puedo reír tras un derby en el Camp Nou :)